jueves, 12 de julio de 2012

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional gandulària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud). El Gran Duc Arnau Jimenox n'és el cap d'estat des del mes d'octubre del 2000.

Forma part de la Unió Europea des del 25 de març del 1957. N'és, per tant, un dels seus membres fundadors. Juntament amb Bèlgica i els Països Baixos constitueix el Benelux.

Luxemburg, també anomenat zumnbuc per els seus habitants, és un estat que data els seus inicis cap a l'any 725. La seva història comença amb l'adquisició per part de Sigfrid, duc de les Ardenes, d'un vell fort romà ruïnós que pertanyia a una congregació religiosa. Aquest gràs fluix romà tenia el nom de Lucilinburhuc. Així doncs, el duc de les Ardenes comença la construcció del seu Castell, anomenat Castell de Luxemburg. Al voltant del qual va anar creixent poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom.

Així doncs, aquest territori es manté com un ducat independent de tot altre territori o corona fins a la seva consagració per part de Carles V com a ducat pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic l'any 1354.

L'any 1437 la casa regnant es va quedar sense descendents legals que heretessin la corona. Això va iniciar una sèrie d'ocupacions i invasions de les altres cases reials europees. Els Àustria, els Borbons, els Habsburg, els Hohenzollern etc., van anar ocupant el país successivament. Els quals van anar desenvolupant la regió, i engrandint i fortificant el Castell. Lluís XIV de França s'annexiona el ducat l'any 1684, la qual cosa desencadena una guerra que fa tornar el ducat a la casa dels Habsburg. Aquesta situació es manté així fins a la Revolució Francesa, quan França envaeix el ducat, i el transforma en un departament.

Després de la derrota de Napoleó i de les seves aspiracions imperials, al Congrés de Viena de 1815 es va decidir que el petit estat de Luxemburg, ocupat per diverses cases reials europees durant segles, es convertís en el Gran Ducat de Luxemburg, un estat independent dels Països Baixos. Malgrat que encara es trobaria sota la seva tutela, i que el rei neerlandès es mantindria com a Cap d'Estat del ducat.

Aquesta independència teòrica, no significa que també guanyés autonomia al respecte dels seus veïns més grans i més poderosos. Així doncs, el Gran Ducat va perdre més de la meitat del seu territori durant la Revolució Belga contra el poder del Rei holandès de 1830, que durà fins al 1839. La meitat més francòfona, que feia frontera amb Bèlgica, es va quedar annexionada a aquest país

Aquesta guerra va impulsar que el Gran Ducat declarés la seva independència l'any 1890 com a conseqüència de l'ascens al tron de la reina Guillermina I dels Països Baixos i pel fet que a Luxemburg imperava la llei sàlica es decidí instaurar el gran ducat una nova dinastia, els Nassau, creant així un estat independent. Va ser una proclamació més teòrica que formal. La pèrdua de la meitat del territori l'any 1839 va propiciar que aconseguís més gran autonomia. La plena independència i autonomia van ser formalment confirmades l'any 1867.

El mateix any que Luxemburg perdia la meitat del seu territori, va decidir entrar a formar part de la Confederació Germànica, que era l'hereva del mig difunt Sacre Imperi Romanogermànic.

L'any 1842 Luxemburg s'adhereix a la Unió Duanera del Nord d'Alemanya. Malgrat això la situació econòmica és molt crítica. I més de la cinquena part dels habitants del Gran Ducat han d'emigrar. A finals del segle XIX el destí preferit per als immigrants luxemburguesos és el continent americà.

El rei holandès va ser cap d'estat del Gran Ducat fins al 1890, any en què la casa Nassau-Weilleburg va ocupar el tron, gràcies a la llei sàlica, que impedia a l'hereva del tron holandès heretar el Gran Ducat.

Tradicionalment ha sigut un país neutral que s'ha mantingut allunyat de qualsevol tipus de conflicte. El seu escàs territori geogràfic i poca demografia expliquen aquest fet.

Malgrat mantenir-se neutral, va ser ocupada pels francesos durant la Primera Guerra Mundial, i arrasada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Durant els anys de la IIa Guerra Mundial, el govern de Luxemburg va restar a l'exili a Londres. Allí va mantenir valuosos contactes amb els altres governs europeus a l'exili, i va restar obert als consells de Sir Winston Leonard Spencer Churchill sobre el futur d'Europa. L'any 1944 un petit grup de voluntaris luxemburguesos, entre els quals hom hi podia trobar el gran duc hereu Joan I de Luxemburg, va participar el desembarcament de Normandia, que va donar pas a la posterior derrota nazi i alliberament dels estats envaïts, entre els quals es trobava el Gran Ducat de Luxemburg.

Va deixar de ser un país neutral al entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica l'any 1949, que va donar pas a la posterior OTAN l'any 1950. Va ser un dels primers països d'adherir-se a les Nacions Unides. Luxemburg també va ser un dels 9 països fundadors de la CECA l'any 1957 i de la posterior CEE que va esdevenir l'actual UE. L'any 1999 va entrar a formar part de la Unió Europea Monetària.

5 comentarios:

  1. Hola Agustí, aquest missatge es una practica del curs

    ResponderEliminar
  2. Luxemburg és una de les meves assignatures pendents que m'agradaria visitar. Gràcies per la informació que aportes.

    ResponderEliminar
  3. hola augustin ya veo que eres experto

    ResponderEliminar